Añadir esta página a favoritos
CUENTOS ALECCIONADORES
CUENTO LA PERLA DEL DRAC (por Anónimo)
Fa moltíssims anys, vivia un drac en l'illa de Borneo; tenia la seva cova al capdamunt de la muntanya Kinabalu. Aquell era un drac pacífic i no molestava als habitants de l'illa. Tenia una perla d'enorme grandària i tots els dies jugava amb ella: llançava la perla a l'aire i després l'agafava amb la boca. Aquella perla era tan bella, que molts havien intentat robar-la. Però el drac la guardava amb molta cura; per això, ningú havia pogut aconseguir-ho.

L'Emperador de la Xina va decidir enviar al seu fill a l'illa de Borneo; va cridar el jovenç Príncep i li va dir:

- "Fill meu, la perla del drac ha de formar part del tresor imperial. Estic segur que trobaràs la forma de portar-me-la."

Després de diverses setmanes de travessia, el Príncep va arribar a les costes de Borneo. A la llunyania es retallava el muntanya Kinabalu, i al capdamunt del muntanya el drac jugava amb la perla.

De sobte, el Príncep va començar a somriure perquè havia esbossat un pla. Va cridar als seus homes i els va dir:

- "Necessito una llanterna rodona de paper i un estel que pugui sostenir-me en l'aire."

Els homes van començar a treballar i aviat van fer una llanterna de paper. Després de set dies de treball, van fer un estel magnífic, que podia resistir el pes d'un home. Al vespre, va començar a bufar el vent. El Príncep va muntar en l'estel i es va elevar pels aires.

La nit era molt fosca quan el Príncep va baixar de l'estel al capdamunt del muntanya i va lliscar dins de la cova. El drac dormia profundament. Amb molta cura, el Príncep es va apoderar de la perla, va posar en el seu lloc la llanterna de paper i va escapar de la cova. Llavors, va muntar en l'estel i va encendre una llum. Quan els seus homes van veure el senyal, van començar a arreplegar la corda de l'estel. Al cap d'algun temps, el Príncep xafava la coberta del seu vaixell.

- "Lleveu àncores!" - va cridar. El vaixell, aprofitant un vent suau, es va fer a la mar.

En quant va sortir el sol, el drac va anar a agafar la perla per a jugar, com feia tots els matins. Llavors, va descobrir que li havien robat la seva perla. Va començar a tirar fum i foc per la boca i es va llançar, muntanya avall, en persecució dels lladres. Va recórrer tota la muntanya, va buscar la perla per totes bandes, però no va poder trobar-la. Llavors, va veure un junc xinés que navegava rumb a alta mar. El drac va saltar a l'aigua i va nedar veloçment cap al vaixell. "Lladres! torneu-me la meva perla!", cridava el drac.

Els mariners estaven molt espantats i cridaven aterrits. La veu del Príncep es va elevar per damunt de tots els crits:

- "Carregueu el canó gran!".

Poc després van fer foc. El drac va sentir el tro del tret; va veure un núvol de fum i una bala de canó que anava cap a ell. La bala redona brillava amb les primeres llums del matí i el drac va pensar que li tornaven la seva perla. Per això, va obrir la boca i es va engolir la bala. Llavors, el drac es va afonar en el mar i mai més va tornar a aparéixer. Des d'aquell dia, la perla del drac va ser la joia més preuada del tresor imperial de la Xina.


Lección / Moraleja:
Por editar.
OTROS CUENTOS DE Anónimo
Cuentos Infantiles, audiocuentos, nanas, y otros en CuentoCuentos.net © 2009 Contacta con nostrosAviso Legal

eXTReMe Tracker

La mayoría del material de CuentoCuentos.net es proporcionado por nuestros usuarios, proveniente del grandísimo almacén que es la red. Si considera que alguno del material expuesto vulnera sus derechos y/o prerrogativas, le rogamos que nos lo comunique contactando con nosotros