CUENTO EL DIABLE I LA SEVA àVIA (por Germans Grimm)

Hi havia una gran guerra i el rei, que tenia molts soldats, els donava una paga tan minsa que amb ella no podies viure. Llavors, tres dels soldats es van posar d'acord per desertar, i un li va dir als altres:

- Si arriben a agafar-nos, ens penjaran. Com ho farem?

- Mireu aquell camp de blat - va dir l'altre-; si ens amaguem allà, ningú ens trobarà. L'exèrcit no està autoritzat per entrar-hi i, de totes formes, demà haurà de seguir la seva marxa.

Es van amagar, doncs, entre les messes, però l'exèrcit, en comptes de continuar la seva marxa, es va quedar apostat pels voltants. Després de passar dos dies i dues nits entre el blat, estaven apunt de morir-se de gana i, d'altra banda, no podien sortir d'allà, doncs sortir significaria la mort segura.

- De què ens ha servit la nostra fugida? - van dir aleshores - Moriríem aquí miserablement.

Just en aquell moment va arribar volant un drac flamejant que va posar-se entre ells i els va preguntar perquè s' havien amagat allà.

- Som tres soldats - van respondre ells - que desertem perquè la nostra paga és escassa. Si ens quedem aquí morirem de gana i si sortim ens passaran per la forca.

- Si esteu disposats a servir-me durant set anys - va dir el drac - us conduiré per sobre de l'exèrcit, de tal forma que ningú us descobrirà.

- No tenim opció i hem d'acceptar-ho - van respondre ells.

I així fou com el drac els agafà entre les seves urpes i els va portar per l'aire per sobre l'exèrcit, i quan va ser lluny d'allà va tornar a deixar-los a terra. Però el drac no era altre que el diable i, donant-los un petit fuet, els va dir:

- Feu-lo sonar a l'aire i sorgirà tant diner com vulgueu. Podeu viure com a grans senyors, tenir cavalls i viatjar en carruatges, però després de set anys sereu meus - I deixant-los un llibre en el que els tres van haver de signar, va afegir - Però abans us proposaré un enigma i si sou capaços de resoldre'l, quedareu en llibertat i fora de l'abast del meu poder.

Després d'això, el drac va desaparèixer i ells prosseguiren el seu viatge, proveïts del seu fuet. Van tenir diners en abundància, es van fer vestir com senyors i van recórrer el món. A cada lloc vivien plàcidament i amb sumptuositat, anaven en cavall i carruatges, menjaven i bevien tant com volien. Però mai van fer res dolent. El temps va passar ràpidament i quan els set anys estaven a punt de complir-se, dos d'ells van ser preses del pànic, el tercer, prenent-se l'assumpte a la lleugera, va dir

- Germans, no patiu: no sóc cap babau i resoldré l'enigma.

Un dia van anar al camp i els altres dos es van asseure amb la por reflectida a la cara. Llavors se'ls va acostar una vella, que els va preguntar perquè estaven tan tristos.

- Què pot importar-vos, si no podeu ajudar-nos?

- Qui sap! - va respondre ella - Confieu-me les vostres penes.

Així que li van explicar que havien estat al servei del diable gairebé set anys; que els havia proveït de diners a cabassos, a canvi ells havien venut les seves ànimes, i que passarien definitivament al seu poder si en complir-se els set anys no eren capaços de resoldre un enigma.

- Si voleu la meva ajuda, haureu de fer el següent. un de vosaltres haurà d'anar al bosc. Arribarà al peu d'una roca que s'ha desprès, formant el que sembla una caseta, haurà d'entrar-hi, i al seu interior hi trobarà ajuda.

Els dos que estaven afligits van pensar que allò no els salvaria i van romandre asseguts, en canvi, el tercer, que era el més animat, es va posar en camí i es va endinsar dins el bosc fins a trobar la roca. A l'interior de la cova estava asseguda una vella arrugadíssima, que era l'àvia del diable i que li va preguntar què hi feia allà. Ell li va explicar tot el que havia succeït i, com que li va caure simpàtic a la vella, en va tenir compassió i li va prometre ajuda. Va aixecar una pesada llosa que tapava l'entrada d'un subterrani i li va dir:

- Amaga't aquí i podràs sentir tot el que aquí es digui. Però quedat molt quiet i no et moguis. Quan vingui el drac, li preguntaré sobre l'enigma, doncs a mi m'ho explica tot; para atenció al que respongui.

Just a mitjanit va arribar el drac pels aires i va demanar el seu menjar. La vella va parar la taula i va servir de beure i de menjar com perquè estigués content. Mentre sopaven junts i xerraven, ella li va preguntar com li havia anat el dia i quantes ànimes havia aconseguit.

- Avui no he tingut molta sort - va respondre ell - però hi ha per allà tres soldats que tinc assegurats.

- No està malament, tres soldats - va dir ella - però aquests se les porten i se't podrien escapar.

- Aquests són meus - va respondre el diable, despectiu - perquè els proposaré un enigma que mai podran resoldre.

- I quin enigma és aquest? - va preguntar ella

- T'ho diré. Al Gran Mar del Nord hi jau un macaco mort, que els serà servit rostit; una costella de balena farà de cullera de plata i una vella peülla de cavall, buida, els servirà de copa de vi.

Una vegada que el diable se'n va anar a dormir, la vella va aixecar la làpida per a que sortís el soldat.

- Has escoltat tot el que ha dit?

- Sí - va respondre ell - ja en sé prou i sabré com sortir-me'n.

I seguidament, va sortir per la finestra i ràpidament va tornar amb els seus companys. Llavors, els va explicar com el diable havia estat superat en astúcia per la seva àvia i com havia sentit de la pròpia boca del diable la sol·lució a l'enigma. Al sentir això, es van posar de molt bon humor i, traient el seu fuet, es van proveir de tants diners que omplien tot el terra. Quan va transcórrer exactament els set anys, va aparèixer el diable amb el llibre i, mostrant-los les signatures, va dir :

- Ara us duré a l'infern i us serà servit un convit. Si sou capaços d'endevinar quina classe de rostit us presentaran, quedareu lliures i podreu marxar; fins i tot podreu quedar-vos amb el fuet.

- Al Gran Mar del Nord jau un macaco mort. El rostit segurament serà d'ell.

- Vaja, vaja! - va exclamar el diable, contrariat, i va preguntar al segon - Però, Quina serà la vostra cullera?

- La costella d'una balena farà de cullera de plata.

- D'acord! - va grunyir el diable, fent una ganyota, i va preguntar al tercer - I també sabeu quina haurà de ser la vostra copa?

- Una vella peülla de cavall buida farà de copa.

Llavors, fent un fort crit, el diable va sortir volant, doncs ja no tenia sobre ells cap poder. els tres es van quedar amb el fuet; i a força de fuetades van aconseguir tants diners com els va venir de gust i van viure feliços la resta de les seves vides.

• No hay más cuentos de este artista.