CUENTO LA MOTO D'EN PAU (por Juan Pablo Sánchez Beltrán)

Pau era curt d'enteniment, amb altres paraules no li funcionava massa be el cap. Això tot el mon el sabia des de que Pau era petit i no està mal dir-ho perquè és la veritat.
Com que era com un nen gran tothom li deia Pauet.
Al poble tots l'estimaven força, li demanaven comandes i tenien detalls amb ell. Pauet per la seva banda els pagava amb les seves rialles i ganyotes, era l'alegria del poble i dels seus carrers. Pau era, sense dubtes, el personatge més conegut i volgut del poble.

La seva diversió preferida era fer la moto pels carrers de la població. Es ficava el casc al cap i els guants a les mans, i muntant en la seva moto imaginaria feia el soroll com si la engegara i començava a rodar pel poble fent: "!Rum,rum¡", cap amunt i cap avall, s'aturava i deixava creuar a la gent en els passos de vianants, donava preferència als cotxes que sortien per la seva dreta, etc.

Però el fet de que el Pauet, al llarg de la darrera setmana, haguera estat involucrat en dos accidents de trànsit havien fet que el seu nom estigués en boca de tothom i la seva ximpleria s'havia convertit en un problema per al poble.
Uns pensaven que el deixaren en pau, no feia mal a ningú i per tant era lliure de divertir-se de la forma que li vingués en gana; altres afegien que açò era cert sempre que no fora un perill per a ell o per als demés i per últim uns pocs deien que com no tenia coneixement un dia en faria una de grossa, i que el millor que es podia fer amb ell era cercar un lloc adient on el cuidaren, es a dir tancar-lo.
I tu, ¿què faries?. Al poble sempre havien segut els representants de
l'ajuntament i de l'església els que havien ajudat a la gent a sortir dels problemes més greus als que havien tingut que fer front. Però ni el batlle, ni el rector tenien les coses clares i en lloc d'enterbolir més l'ambient optaven per donar llargues dient: "Ahir mateixa ens varen reunir per tractar-ho", "Estem analitzant el tema", "Anem a estudiar-ho amb detall", "Hem fet consultes", "Ens estem informant", i a poc a poc, es varen trobar ells mateixos al centre de les converses i dels acudits:
-"Si fora un bou ja ens hauria agafat, senyor alcalde",
-"Vol que cridem al President per a demanar consell",

Més que de la solució, batlle i rector, parlaven de les conseqüències de la decisió. Si decidien que les coses continuaren tal com estaven, alegrarien a mig poble i l'altre mig els cridaria irresponsables, si pel contrari se'n duien al Pau contentarien als segons i els primers dirien que no tenien cor.
El poble estava dividit, i fer o deixar de fer, donava la victòria de uns sobre els altres.
El batlle i el rector, una nit, varen anar a ca Joan, a demanar-li ajuda. En Joan era un home major que tenia fama de sabut i intel.ligent, i que com ell mateix deia: "Jo ja nom'espanti de res, el tinc tot vist". Joan els va rebre i després de deixar-les parlar, solament els va respondre:
- "Si molt convé, doneu-me una mica de temps i mil pessetes, i jo l'apanyaré".-De temps no anaven sobrats, però de diners no en tenien gens, fent un esforç els varen reunir i donant-li-los afegiren:
- "Prengui, si el resols serà una despesa ben feta",
- "Segur que si" contestà En Joan i s'acomiadaren. Al dia següent tothom es va quedar astorat, el Pauet es va asseure de bon matí a l'escala de l'església i no es va moure fins que es va fer l'hora de dinar, açò no era possible es deien. Avisaren al batlle i al rector per informar-les del que passava i adreçant-se al Pauet li varen preguntar:
- "Pauet, ¿Què fas aquí assentat en lloc d'anar muntat en la teva
moto?", Pauet contestà:
- "Ahir nit, faig fer el gran negoci amb la moto",
- "I açò , ¿Com és?",
- "Se la vaig vendre al Joan per mil pessetones, es un babau, ¿per a que la vol si no sap anar amb moto?", el batlle va dir al rector:
- "Ja hem trobat les mil pessetes" i tornaren a preguntar al Pauet:
- "Llavors, ¿Què penses fer amb els diners?",
- "Doncs ... comprar-me un cotxe".
El batlle i el rector al sentir-ho volien morir-se allí mateixa atabollats per la idea, però una volta retrobat l'alè, li pregarent al Pauet que no es bellugara i acomiadant-se, se'n anaren, a corre cuita, a ca Joan, ara si que la havien fet bona.
En entrant a ca Joan els dos alhora començaren a cridar:
- "Però desgraciat, ara si que has reblat el clau, el Pauet amb
els nostres diners diu que es vol comprar un cotxe, i en la primera sortida que faci capaç és d'entrar en l'autopista i el trepitjaran, com un sanglot de raïm". El Joan va somriure i respongués:
- "Però senyors, resteu tranquils, que primer té que traure-se'n el carnet de conduir".
Tots al poble quedaren contents amb la solució i admirats, un cop més, per l'ingeni del Joan.
(València, 1995)

Warning: mysql_num_rows() expects parameter 1 to be resource, boolean given in /home/cuentocu/public_html/cuento.php on line 53

• No hay más cuentos de este artista.

Warning: mysql_fetch_array() expects parameter 1 to be resource, boolean given in /home/cuentocu/public_html/cuento.php on line 54

Warning: mysql_free_result() expects parameter 1 to be resource, boolean given in /home/cuentocu/public_html/cuento.php on line 56