CUENTO L'AVI MANEL (por Juan Pablo Sánchez Beltrán)

Quan l'avi Manel anà a viure a casa del seu fill, ja feia temps que havia arribat a l'edat en que tot es perd, es perd la memòria, es perden les coses. L'avi Manel havia perdut la vista i duia ulleres, havia perdut l'oït i tenia que fer-se entendre a crits, se li havia caigut el cabell i portava sempre una gorra, i fins i tot havia perdut a la dona i açò si que no tenia apanyo.

Per altra banda, l'avi Manel havia viscut molt intensament la vida i havia arribat a totes les metes, passat per totes les fites i assolit tots els cims de la vida, idesprés de tendre-ho tot de mica en mica havia anant perdent responsabilitats i amb elles les preocupacions.

Tres alegries li restaven i açò el mantenia viu, la primera era anar als enterraments dels amics, i deia:
- "No m'alegre de les desgracies dels demés, però açò és sempre millor que vinguin ells al de un". La segona era un fill que el tenia a cura i un grapat de nets que li feien companyia, i la tercera el fet que a casa del seu fill haguera un hort per al seu entreteniment.
L'avi tots els dies el primer que feia després d'afaitar-se i rentar-se era davallar a veure el seu hort. A continuació apujava a dir bon dia a tothom, a desdejunar i a contar les novetats del seu hort a tota la família.
Des de el primer dia l'avi tingué una preocupació els pugons que se li menjaven les plantes, es lamentava:
- " Ai!, si tingués DDT, segur que acabava amb ells",
- " Però papa ja fa anys que no es fabrica per que està prohibit, deien que era perillós per la natura" li observava el fill,
- "Saps que et dic?, Açò són ximpleries, després del DDT no s'ha inventat res millor per atuïr als pugons",
- "Si home pare, la ciència segur que ha descobert, des de aleshores algun producte millor.¿Vols que m'acosti a la drogueria?",
- "No, no hi ha res que fer perquè si no els mates a tots tornaran a sortir i diners tirats". I amb raonaments com aquests es passaven la sobre taula del desdejuni tots els dies. Alguns dies l'avi afegia el
part del temps "Avui plourà" i més aviat o més tarda aquell dia com a poc deixava caure algun ruixat, o anunciava els grans esdeveniments de la natura "Avui han sortit les primeres maduixes" la qual cosa sempre alegrava a la mainada.

No sé si va ser el dia que feia deu o el que feia cinquanta, però el cas, és que el fill va prendre la resolució d'acabar d'una volta i per a sempre amb el tema dels pugons, doncs a ell se li feien com a poc mil els dies que els pugons havien segut el centre de les converses. La dona li recomanà paciència però el fill, es clar, havia sortit al seu pare, i se'n va a anar cal droguer a per el millor insecticida contra els pugons.
L'endemà l'avi va donar el part:
- "Han desaparegut els pugons, i el cas és que no sé com, no ha quedat ni tan sols u". El fill satisfet pels resultats confessà:
- "Pare, he segut jo qui ha fumigat les plantes amb un plaguicida, per matar amb el seu verí a tots els pugons i llevar-te el neguit". Llavors l'avi es tirà les mans al cap dient:
- "Ai! fill meu. ¿Què has fet?",
- "Res pare, ja t'ho he dit, llevar-te del cap una preocupació" i l'avi tornà a fer:
- "Ai!. Quina desgracia més gran, Déu meu". El fill destarotat preguntà:
- "Però pare, ¿no era açò el que et feia patir?",
- "Si, tens raó, però com que em passi tot el dia treballant el jardí ... ara fill meu dis-me,¿De que parlarem mentre desdejunem?", el fill no va saber que contestar.
I és per açò que sempre cal mirar els problemes amb els ulls de qui els té, i mai dels mais, resoldre per ell.
(Valencia, 1995)

Warning: mysql_num_rows() expects parameter 1 to be resource, boolean given in /home/cuentocu/public_html/cuento.php on line 53

• No hay más cuentos de este artista.

Warning: mysql_fetch_array() expects parameter 1 to be resource, boolean given in /home/cuentocu/public_html/cuento.php on line 54

Warning: mysql_free_result() expects parameter 1 to be resource, boolean given in /home/cuentocu/public_html/cuento.php on line 56