CUENTO TAPONET DE LA PICA (por Anònim (valenciano))

En un país molt llunyà hi havia una volta un Rei i una Reina que tenien no més un fill. El pobre xiquet sempre estava malalt al llit i els metges, desesperats, mai no li trobaven res; pareixia "La delicada de Gandia". Va passar el temps, el xiquet es va fer fadrí, i de sobte, un bon dia totes les malalties li varen desaparèixer alhora.

El Rei molt content amb l'esdeveniment, va organitzar tres dies de ball per que el seu hereu tinguera ocasió de trobar una xica amb qui casar-se.

Mentrestant en un altre lloc del regne hi havia un taller de modistes on treballaven, set o vuit xicones, cosint i sargint; a la més xicoteta de totes elles li deien taponet de la pica, per que era molt menudeta.

Al taller va aplegar l'invitació del Rei, com a tots els racons del regne, i de seguida totes les xiques es varen posar a somiar amb el ball.

Una de les modistes li va dir amb menyspreament a Taponet de la pica: " ¿ Tu a què tens que anar al ball?, et xafaràn
". I mentre Taponet guardava silenci, les demés es reien per
les butxaques.


El que no sabien totes elles, es que taponet de la pica tenia una fada amb el poder de convertir-la a la talla normal, i, potser, s'hauria de complir això que diu: "Riurà bé qui riurà darrer". Així, puix, taponet de la pica, després que totes les seues companyeres es varen anar al ball, va cridar a la seua fada padrina que li va donar una talla normal, es va posar un vestit preciós de color rosa, fet per ella mateixa a propòsit per anar al ball i pentinant-se i arreglant-se molt bé , va tancar el taller amb pany i clau i se'n va
anar al palau del Rei.
En arribant, el príncep, que estava molt atent a tot el que passava en la seua festa, es va quedar meravellat de la bellesa de Taponet, i afanyant-se va anar-hi a saludar-la i mostrar-li els seus respectes.

Ja no es va moure el príncep del seu costat, passaren tots dos junts la vetlà, ballant i parlant. L'hereu enamorat, li va regalar com
a prova del seu afecte un anell.

Al dia següent tornà Taponet de la pica a ser molt xicoteta i al taller totes les modistes es parlen del ball i d'aquella donzella tan bonica que ballà tota la nit amb l'hereu. Taponet de la pica també començà a parlar del ball, però les altres modistes es reien d'ella. Taponet que sabia qui era aquella joveneta lis va dir:

"Que eixa si
que eixa no,
que aquella era jo ".

La resta de les modistes tornen a riure de l'ocurrència de Taponet.

A poca nit les modistes tornen al ball i Taponet també estrenant un vestit blau; es repeteix tot com la nit anterior i l'hereu li regala un altre anell. L'endemà, de nou al taller, totes parlen del ball i quan es pregunten qui seria aquella xicona, Taponet respon:
"Que eixa si
que eixa no,
que aquella era jo".

Totes les demés es tornen a burlar un altra vegada d'ella, però Taponet, ni cas.

I així, entre treball i comentaris passa el tercer dia, i en acabant la faena totes les xiques s'arreglen i cap al palau, clar està, Taponet també amb un vestit groc meravellós.

Com les altres nits parlen i ballen junts el príncep i Taponet, i al capdavall li regal-la de nou un anell.

A la fi de les festes, que es perllongaren per tres dies, Taponet va rebre tres anells del príncep, i ella cada dia va estrenar vestit nou, a qual més preciós. Després d'això, Taponet de la pica va tornar a esser la mateixa xica menudeta i per més que el príncep mana buscar-la, ningú no la reconeix.

L'hereu com que no la troben per cap lloc, cau de nou malalt i greu, res l'abellís, res li plau. El Rei i la Reina, tots dos preocupats per la desgana del fill, pensen i fan que cada nit vaja al palau una de les donzelles del regne, i que cadascuna li prepare, en les cuines del palau, un pastís, però l'hereu va aprimant-se i no millora amb els dolços que li fan.

Així van escolant-se els dies, un darrere d'un altre, fins que una nit li toca el torn a Taponet de la pica, ella prepara una coca i li posa dintre un dels anells que el príncep l'havia regalat. Quan el príncep es dona comte de la sorpresa, reviscola però Taponet, ja s'havia retirat i no hi és.
Al dia següent, els reis contents amb la millora del fill tornen a cridar a Taponet de la pica un altra vegada, i ella fa una nova coca amb un altre dels anells, però passa el mateix del dia d'abans, quan s'adona el príncep, ja es massa tard.

Esperançats els reis amb l'efecte màgic que els dolços de Taponet fan en el príncep, la tornen a cridar per tercera vegada. L'hereu que ja te forces per alçar-se'n del llit, la veu com posa l'anell dintre de la coca, i es queda molt aturat dient-li estranyat: " ¿ Com eres tu tan menudeta ? ". Ella li conta l'assumpte de la fada. L'hereu descobreix la bondat de la xica, malgrat la seua mida i li pregunt si vol casar-se amb ell, en eixe mateix moment Taponet torna a la seua talla normal per sempre.

Es varen celebrar al palau les noces del príncep i Taponet, i varen menjar perdius i a mi no em donaren per que no em trobaren.

• La Flor del Lliri Blau Clásicos
• La Rateta Presumida Infantiles