Això era i no era; si era bé i si no també, una rateta molt coqueta que estava agranant la seua caseta, en això estava quan de sobte, es va trobar a terra dues iletes, les va agarrar i va començar a pensar que faria amb aquells diners, dient:
"Què em compraré? ...em compraré un davantal ... no, no que taparà els meus bonics peuets",i va continuar pegant-li voltes al cap: "Què em compraré? .. ja sé, una còfia per al meu treball ... no, no que em taparà les meues boniques orelletes", fins que pensant i pensant va resoldre: "ja ho sé, un llaç de ras per a la meua cueta".
La rateta es va arreglar i se'n va anar a la tenda de "vetes i fils" per mercar-se el ras a fi de fer-se el llaç.
Quan va tornar a casa se'l ficà a la cueta i va assentar-se en
l'engrunsadora a la porta de sa casa.
Un burret va passar per davant de la porta i al veure-la, li va dir:
-"Rateta, rateta, que bonica eres", la rateta li contestà:
-"Puix molt rebé perquè tu no me'l dones", el burro li va tornar a parlar dient-li:
- "Rateta, rateta, et vols casar amb mi?", la rateta li contestà:
- "I per la nit que faràs?"
- "Ia, ia", diu el ruc
- "No, no que m'espantaràs" i el va despatxar.
El segon que va passar per davant de la porta va ésser un gos que al veure-la li va dir:
- "Rateta, rateta, que bonica eres", la rateta presumida li contestà: - "Puix molt rebé perquè tu no me'l dones", el gos li tornà a parlar dient-li:
- "Rateta, rateta, et vols casar amb mi?", i la rateta li contestà:
- "I per la nit que faràs?"
- "Guau, guau" fa el gos i dient-li la rateta:
- "No, no que m'espantaràs" el despatxà també.
Després va passar per davant de la porta un ànec que al veure-la li va dir:
- "Rateta, rateta, que bonica eres"
- "puix molt rebé perquè tu no me'l dones", li responguè la rateta i
l'ànec va afegir:
- "Rateta, rateta, et vols casar amb mi?" però la rateta li preguntà:
- "I per la nit que faràs?"
- "cua,cua", fa el ànec i dient:
- "No, no que m'espantaràs" l'acomiada.
El següent va ser un gat amb el que la rateta va tindre la mateixa conversa que amb el burro, el gos i l'ànec però quan li va preguntar: - "I per la nit que faràs?", i el gat li va fer:
- "Miau, miau", la rateta s'afanyà en dir-li adéu al gatet.
Per últim va passar per davant de la porta un ratot que al veure-la, li va dir:
- "Rateta, rateta, que bonica eres", la rateta li contestà com a tots:
- "Puix molt rebé perquè tu no me'l dones", però el ratot li tornà a parlar així:
- "Rateta, rateta, et vols casar amb mi?", la rateta li contestà:
- "I per la nit que faràs?", i el ratot va dir:
- "dormir i callar", i ella li va retrucar:
- "Puix amb tu m'he de casar".
Es varen casar, i varen ser feliços i menjaren anissos.
Lección / Moraleja:
Per posar.Envian's-la