CUENTO LA FLOR DEL LLIRI BLAU (por Anònim (valenciano))

Això va ser i era, una princesa que patia una malaltia molt greu què, no més es podia curar amb la flor del lliri blau. El rei va promès què, aquell que portara l'esmentada flor, es casaria amb la princesa, i així el pregonaren per tot el regne.
En aquell temps vivien tres germans que al sentir-ho varen decidir anar en busca de la flor. El primer dia va eixir el major del tres, que va trobar a la vora del camí una vella demanant almoina:

- "Jove, done'm alguna cosa",
- "Apanyats estem si anem donant almoina a tots els que demanen", va dir el germà sense aturar-se. Però quan se n'anava li va preguntar:

-"Per aquest camí trobaré la flor del lliri blau?", i ella li va contestar :
- "Si tu ho dius ?"i el germà se'n va anar. L'endemà va eixir el mitjà, que també va trobar a la vella demanant i li va respondre:
- "No duc res", i va continuar. Al tercer dia va eixir el més xicotet i va trobar a l'anciana, demanant i buscant en la bossa li va dir:

- " Tinga, tot per a vostè "
- " Gràcies, On vas?"
- " Vaig per la flor del lliri blau, però encara no sé on es troba"
- " Puix jo si, en aquella muntanya d'allí tant llunyana i perillosa", i assenyalant-li on era i donant-li una capa per a fer-se invisible el va despatxar. Tornant cap a casa es troben de nou els tres germans i parlen de com els ha anat a cadascun, però el xicotet
desconfiant no diu que l'ha trobada, el major sospita d'ell i
parlant-li, a cau de orella, al mitjà decideixen agarrar al germà xicotet i descobrir la veritat. Regiren el seu equipatge i al despullar-lo troben la flor, li la furten i el major el colga en les arenes mentre el segon del germans plorant li prega que no faci tal cosa. Els dos germans es presenten al rei amb la flor i en el mateix moment que el major li dona la flor al rei, aquesta, de forma misteriosa, diu:

- "No es la mà del meu amo qui t'ofereix la flor"

Tots queden astorats i com ningú dels presents dona cap explicació ixen d'expedició: el rei, la guàrdia i els germans, a fi d'aclarir aquell misteri. En passant, el mitjà amb el seucavall, per on estava soterrat el germà xicotet, es sent una veu que, eixint de la terra diu:

- " Passa, passa, bon germà i no patisques m'heu colgat en les arenes
per la flor del lliri blau".
El rei al sentir la veu, li demana al segon germà que
tire endarrera i torne a passar; de nou es sent la veu que
torna a dir:

"Passa, passa, bon germà... "
El major que també havia sentit la veu, ple de por comença a recular amb el seu cavall, però el rei l'ordena que passe per aquell mateix lloc, i la veu torna a parlar, dient:

"Passa, passa, mal germà tu eres qui m'has colgat en les arenes
per la flor del lliri blau".
I així és com el rei va conèixer el que havia succeït, i al major el va desterrar, al mitjà el va perdonar i al tercer, que era el xicotet, el dessoterrà i com encara estava viu, es va casar amb la princesa que va trobar la salut i varen ser feliços i varen menjar mols anissos.

• La Rateta Presumida Infantiles
• Taponet de la pica Infantiles