Açò va i era, un grill molt alegre que anava buscant un bon amagatall on poder viure, i sense adonar-se es clavà dintre d'un bonic bancal de tarongers.
- Hola grill. ¿Com et diuen? -li preguntà una papaiona en veure'l per allí.
- A mi em diuen Mobi. ¿I a tu? -li demanà el grill.
- A mi Cuagroga. ¿Vas a quedar-te a viure per ací?
- Sí. És un camp molt bonic. -digué animat Mobi.
- Doncs, ja ens veurem un altre dia, ara me n'he d'anar.
En poc de temps, conegué tots els habitants del bancal i es trobà molt feliç de veure que l'estimaven molt. Sempre comptaven amb ell per anar a jugar, per treballar, per reunir-se a xarrar... Tots confiaven en el grill Mobi com si el conegueren de tota la vida. Però, la sort de Mobi canvià quan comensà a contar mentides.

Un dia, es trobà a la porta de sa casa amb una abella que estava damunt d'una margarida replegant pol·len, i li digué:
- Hola abella. ¿Tu podries donar-me un poc de mel? És que em trobe malalt i no tinc menjar a casa.
- És clar. Tu quedat en el llit, que ara mateix et porte la mel.
I l'abella deixà la seua feina per portar-li la mel al grill Mobi. Però, quan tornà i descobrí que el grill estava botant i cantant, tot feliç, sobre les pedres, se'n tornà al seu eixam enfadada i pensant:
"El grill Mobi és un mentider. No es trobava malalt. Sols volia menjar sense treballar".
Des d'aquell dia, l'abella no tornà a confiar amb el grill.

Un altre dia que feia molta calor, Mobi decidí anar a una bassa d'aigua que hi havia a prop, per nadar i refrescar-se. Però quan hi arribà, veié que ja estaven remullant-se un munt d'escarabats, parotets i papaiones.
En açò, el grill s'apropà a ells i els digué:
- Hola. ¿Què feu ací?
- Estem nadant un poc per llevar-se la calor de damunt. -li digué un dels parotets.
- ¿Tu vols entrar? Hi ha lloc per a tots... li proposà una de les papaiones.
- No. Perquè m'han dit que l'aigua d'aquesta estany està contaminada. Jo de vosaltres me n'eixiria de seguida. -digué tot convençut Mobi.
En sentir açò, tots isqueren a corre-cuita de l'aigua i li donaren les gràcies al grill per haber-los advertit d'aquell perill.

Poc després, quan ja tots se n'havien anat, el grill Mobi es tirà a l'aigua i començà a nadar sense que ningú el molestara. Però, quan ja portava una bona estona remullant-se, passaren volant dos parotets i veren que el grill els havia enganyat amb això de l'aigua contaminada.

Em poc de temps, Mobi es quedà sense amics i ningú no es creia res del que ell deia. sempre havia de caminar tot sol per aquell bancal de tarongers, mentre els altres jugaven i xarraven amigablement.
En veure que ningú no li feia cas, es tancà tot trist en sa casa i perdé la gana de menjar. Menjava tan poquet que un dia caigué malalt de veritat, i hagué d'eixir al carrer a demanar ajuda.
Casualment, passà per allí una aranya, i li digué:
- Per favor aranya, ¿podries ajudar-me?
- ¿Què et passa? -li preguntà aquella aranya imaginant-se que anava a contar-li una mentida.
- Que em trobe molt malalt i no tinc forces per anar a buscar menjar. -li explicà Mobi amb cara de pena.
Però l'aranya no es cregué res i li digué:
- A mi no m'enganyaràs com has fet amb els altres. Si vols menjar treballa.
I després, continuà el seu cami tranquil·lament

En açò, el grill Mobi s'adonà que no havia fet bé de contar mentides, i decidí anar-se'n a un altre bancal on no el coneguera ningú.

Guanya més qui va amb la veritat per davant.