Estava de sentinella a la branca d'un arbre cert gall experimentat i astut.

"Germà, li va dir una guineu amb veu mel·líflua, per a què hem de barallar-nos? Hi hagi pau entre nosaltres. Vinc a portar-te en fausta nova; baixa, i et daré una abraçada. No triguis: he de córrer molt encara. Bé podeu viure sense por, galls i gallines: som ja germans vostres. Festegem les paus; veniu a rebre el meu abraç fraternal.

Amic meu, va contestar el gall: no podries portar-me millor nova que aquestes paus; i encara em complau més, per ser tu el missatger. Des d'aquí veig dos gossos de caça, són sens dubte correus de la feliç notícia: van de pressa i aviat arribaran. Baixaré: seran els abraços generals.

Adéu! , va dir la guineu: és llarga avui la meua jornada; deixem els plaers per a un altre dia.” I el bergant, contrariat i amoïnat, va prendre tocar el dos cames ajudeu-me. El Gall va esclatar a riure, en veure'l córrer tot torbat perquè no hi ha plaer major que enganyar a l'enganyós.

Per posar. Envian's-la!