Hi havia una llebre perseguida per una àliga i, veient-se perduda va demanar ajuda a un escarabat, suplicant-li que la salvés.

Li va demanar l'escarabat a l'àliga que perdonés a la seva amiga, però l'àliga, menyspreant la insignificància de l'escarabat, va devorar la llebre davant seu.

Des d'aleshores, buscant venjança, l'escarabat observava els llocs on l'àliga posava els ous, i els feia rodar, els tirava a terra. Veient-se l'àliga que la feien fora allà on anés, va recórrer a Zeus demanant-li un lloc segur per a deixar els seus ous.

Li va oferir Zeus posar-los a la seva falda, però l'escarabat, veient la tàctica per escapolir-se'n, va fer una bola de fang, va volar i la va deixar caure sobre la falda de Zeus. Es va aixecar aleshores Zeus per treure's de sobre aquella brutícia i va llençar per terra els ous sense adonar-se'n. Per això, des d'aleshores, les àligues no posen ous a l'época en que surten a volar els escarabats.

Mai menyspreïs el que sembla insignificant, doncs no hi ha ésser tan dèbil que no pugui atrapar-te