Un dia, un ase va trobar una paquet en el camí. Per a la seva sorpresa, va descobrir que contenia una pell de lleó. L'ase es va posar tan content que es va vestir amb la pell mentre exclamava:

- Magnífic! Just el que buscava!

I tot seguit se'n va anar a admirar el seu reflex a l'aigua d'una deu propera.

-Ara sóc un lleó! Ensenyaré a tothom a no riure's de mi mai més! - I dit això l'ase es va encaminar cap al bosc amb aire de superioritat.

El primer animal que es va trobar va ser un porc senglar. El pobre senglar es va espantar de tal manera que va sortir cames ajudeu-me, es va estavellar contra un arbre i va caure sense sentit.

- Com n'és de divertit! - va exclamar l'ase tot satisfet de la seva disfressa.

Poc després, es va creuar amb una guineu que, al veure'l, es va quedar petrificada de terror.

- Senyor lleó! Vós sou un animal digne i noble! Us ho suplico! no em devoreu! - va implorar la guineu.

En poc temps el bosc sencer era pres d'una gran confusió a causa d'aquest fals lleó. Atemorits, els micos volaven de branca en branca i els conills fugien.

- Com m'ho estic passant de bé! - es va tornar a dir l'ase per a ell mateix - Si rugís com un lleó, encara els faria més por!.

I es va posar a rugir .. o com a mínim això pensava ell! Perquè el seu rugit semblava més aviat un bram!

- Escolteu, escolteu tots! El lleó no rugeix, sinó que brama! - va exclamar un ós rentador - No és un lleó, si no un ase disfressat de lleó!

I fou així com els animals del bosc descobriren l'engany de l'ase!

En aquesta faula la conclusió moral és que una persona disfressada pot enganyar (confondre) , però no les seves paraules.