Plou i fa sol, les bruixes es pentinen,
al cel triomfa l’arc de Sant Martí,
el món fa la rialla entre boirines
i el verd és més lluent i el groc més fi.
Plou i fa sol!, una alegria nova
xiscla i s’ensenyoreix del pensament,
i el poble vell, estès tal com la roba,
comença a retrobar-se lentament.
Plou i fa sol, cor meu, pla ho endevines,
plou i fa sol, i riu clar l’horitzó,
plou i fa sol, les bruixes es pentinen…
i el vent manyac s’emporta la cançó.