Puix de la nau de l’escola
sou l’insigne co-patró,
no ens negueu mai la tabola,
Sant Emili Teixidor.

De menut ja la fal.lera
diu que us feia estar malalt
i us dèieu per no anar enrera:
Qui res no té, res no val.
(Que heu sortit per carambola
sols ho sabem Vós i jo.)
No ens negueu mai la tabola,
Sant Emili Teixidor.

Ingresseu als escolapis
emportat del vostre anhel
i teniu el goig seràfic
de veure’l créixer fidel.
(I parlant de les carbasses,
de la mandra i el bastó…)
No ens negueu mai la catxassa,
Sant Emili Teixidor.

A Montbui feu cap un dia,
pit enfora, cor ardent,
i en menys temps del que es creuria
us guanyeu tota la gent.
(Tant si fou per simpatia
com per barra de debò.)
No ens negueu mai l’alegria,
Sant Emili Teixidor.

De molt temps Roda us venera
amb ungida pietat
i de vós, pels fills, espera
amb encesa voluntat.
(Si algun ximple us don fretura
i us fa mal al païdor.)
No ens negueu mai la frescura,
Sant Emili Teixidor.

Puix teniu veu de baríton
i nas de boxejador,
Sant Emili, Sant Emili,
no ens negueu la protecció.