BODA DE LAIA
En el seu aniversari.

Marxen per l'espessa
boira, molt mudats:
clenxes, mantellines,
colls encarcarats.
No saben com fer-s'ho
per ficar-hi golls.
Fanguegen, rellisquen,
envesteixen tolls.
Contempleu la noia,
quina faç de mort!
Sembla que camini
ben a contracor.

A l'església buida,
el nuvi s'espera.
Del fred li sagnaven
penellons d'orelles.
Vent de mar penetra
per forats i escletxes,
lentament movia
ex-vots de navetes,
de babord vers estribord:
bergantins, pollacres,
bucs de galerons.

Avisen campanes
que la núvia ve.
Els seguicis paren
en lloc avinent.
Deixen els promesos
davant de sant Elm:
or barroc, candeles,
roses de paper.
El rector comença
a casar-los. Té
la color trencada,
llavis moradencs.
Adreça la parla
als nous contraents.
Amics i família
miren satisfets.
Vigilen que diguin
amb veu ferma el sí.
Quan arribi l'hora,
no l'hauran sentit.
Atacava l'orgue
acords d'ocasió,
a l'altar s'obrien
magnes velacions.
Es cansen de pressa
tots els convidats.
Tossien, remuguen,
riuen amb esclat.
Sorollen cadires,
s'empassen badalls.
Creuen que la missa
mai no acabarà.

A la fi sortien
mig baldats, enteres.
Sort que de seguida
menjaran calent.
Encara que siguin
hostes de ganyons,
compten atipar-se
d'arròs, canelons,
llobina, llagosta,
conill, pollastrot,
gelats, cafè, crema,
tabac i licors.

Tornaven, solemnes,
pels carrers estrets.
Els veïns voltaven
marit i muller.
Els desitgen feina,
descendència, pau,
salut, llarga vida
i felicitat.

Filles de Maria
seques, virginals,
plenes de cabòries,
a la falda un gat,
pensen i rumien,
riques de detall,
quan ambdós es trobin
sols, què passarà.

* Dins el llibre "Les Cançons d´Ariadna" (1949)