RECORD DE LA «MISERICÒRDIA» DE CANET
A Empar Guillat, que m'ho ha demanat.

Fins a l'alta penombra,
un cop a l'any,
pujats graons de pena,
bleixos de plany.

«He perdut, ho sabies?,
dos dels meus fills.
Demano per als altres
més llarg camí.»

Veníem de Sinera,
al fons del lluny.
La tarda s'emportava
la seva llum.

Arribàvem a casa,
ja de retorn.
Somnis de por vetllaven
al portal clos.

La nostra mare és morta
de fa molt temps.
Prop seu, el que volia:
àrids hiverns.

* Dins el llibre "Per a la Bona Gent" (1984)