EL CORB
Els erudits cavallers de l'Islam, quan han passat ràpidament per Oxford, es reuneixen a caçar la llebre amb nobles falcons —en el nom d'Al·lah! Al·lah és gran!— i conten, en llur repòs, al voltant de fogueres:

Després que perdé el formatge,
abandonà Mestre Corb
la dolça terra de França
i volà vers les muntanyes que s'alcen prop del desert.

Meditant dintre una cova,
passava somnis de segles,
ple d'enorme saviesa
i freda malignitat.
Un sol cop sortí del cau,
a dir «Mai més». L'ocasió
la recorda prou tothom.

Un dia d'ensopiment,
el lleó s'encaminà
a visitar-lo. Volia
aprendre filosofia,
com els poderosos fan:
en dos mots i amb cap turment.

«Revela'm en solitud,
ocell de plomatge negre:
algun jorn podré saber
on l'amor fidel m'espera?»
EI corb respongué: «Mai més.»

«Al lluny del temps trobaré,
lluminós, per retenir-lo,
l'instant que fuig tan de pressa"»
El corb contestà: «Mai mes.»

«Quin és l'últim fonament
de la mort i de la vida?»
El corb repetí: «Mai més.»

El glaç d'aquelles paraules
estremí l'ànim del rei:
«No pots donar-me consol
d'un enllà sense temença, quan no vegi més el sol?»

A la tenebra esclatà
una dolenta rialla.
Cantava el corb: «Fa molts anys
del bec em caigué un formatge».

* Dins el llibre "Les Cançons d´Ariadna" (1949)