Ciutats clares, temps de sol
m'han abandonat per sempre.
S'encenen enlaire llums,
per fer-me la nit profunda.

Volaven imperials
ales d'àguila damunt
l'hivern. Solitud. Arriben,
a roques hostils dels anys,
bronzes i mures, naufragi.

Mentre se m'emporta el mar
pel pas de cada moment,
recordo camins antics,
febles veus, cançó llunyana.
Com ja l'odi m'és vaixell
atret vers darreres calmes!


* Dins el llibre "Les Cançons d´Ariadna" (1949)